Arquitectura i poder a la Lleida del segle XIII. Preamble

Architecture and power in the 13th century Lleida. Preface

Abstract

La conquesta de Lleida en el 1149, suposà la dominació d’una ciutat totalment islamitzada en la que no restaven gairebé vestigis visibles d’èpoques anteriors (sobretot d’època romana-visigoda). La història de la ciutat s’inscriu en un context de transformació i d’eliminació de tot vestigi islàmic i, alhora, d’assentament dels nous poders que l’acabaren convertint en una ciutat plenament feudal. Aquest procés ple de canvis s’endegà a la segona meitat del segle XII, emperò es consumà al segle XIII. Tot i que es reaprofitaren barris i cases musulmanes, la pauta general fou la d’introduir una nova arquitectura que proclamés el poder cristià instaurat.

Les esglésies parroquials, que en molts casos substituïren mesquites-oratori de barri, adoptaren un model romànic propi del segle XIII.

The conquest of Lleida in 1149 signified the domination of an entirely islamicised city in which standing remains of earlier periods, and in particular of the Roman-Visigothic period) were barely visible. The post-conquest history of the city, especially during the 12^th and 13^th centuries, is characterised by the transformation and elimination of all Islamic vestiges, and its simultaneous transformation by the new powers into a feudal city. Although some houses and parts of the Islamic city were preserved, the general tendency was the introduction of a new architecture that proclaimed the reinstalled Christian power. The parish churches, which in many cases replaced the mosques or oratories, adopted a Romanesque model characteristic of the thirteenth century.